Avui he rebut un obsequi extraordinari

Avui he rebut un obsequi extraordinari i m’ha semblat que era una bona manera de reprendre aquest contacte després d’un període tan llarg de sequedat.
Un bon dia uns amics van compartir amb nosaltres un dia de companyonia al raconet que tenim a Capafonts, una caseta de poble “poble” i de les coses que hi anem acumulant vam veure que un llibre dels que hi tenim el posaven en valor, els va sorprendre agradablement que el tinguéssim i vam veure que els agradava. Com hem fet altres vegades vam considerar que ens en podíem desprendre i amb motiu d’alguna data senyalada els en podríem fer present, i vam pensar que si es donava el cas era un present que estaria bé de fer.
Arribat el dia, vam netejar el llibre, es tracta d’un llibre al que li han passat els anys i s’hi havia acumulat la pols; el vam embolicar vam posar una tarja i els en vam fer present.
La nostra sorpresa ha estat, com mai, que aquest detall ha estat un dels presents més agradables que hem rebut. Participar de la seva sorpresa, de la seva alegria de rebre aquest detall ha estat per nosaltres un dels millors presents.
Ja sé que és una dita, però us puc ben dir i participar que per nosaltres s’ha fet realitat.
Gràcies per acceptar aquest present!.

De la resiliència

Aquest terme que ara l'apliquem a les persones i en especial als nens i joves per la seva capacita de sortir-se'n malgrat l'adversitat de l'entorn el traiem d'un concepte emprat en enginyeria: la resiliència que s'entén com la magnitud que mesura la quantitat d'energia que absorbeix un material abans de trencar-se sota l'acció d'un impacte, per unitat de superfície de trencada. Hi ha nois i noies que malgrat néixer i viure en situacions adverses, es desenvolupen raonablement sanes des de el punt de vista psicològic, i fins en surten reforçades.
D'aquesta capacitat o resistència a l'adversitat que sembla que les hauria de destruir a nivell psicològic i en els seus sentiments, en diem resiliència. Hi ha molts estudis i explicacions sobre la resiliència aplicats a les persones i de manera especial als joves; estudis que ens analitzen la realitat i ens proposen els trets que potencien i afavoreixen aquesta capacitat. Ho trobo molt interessant i útil perquè m'ajuda a discernir i a veure la realitat més propera amb perspectiva, i crec que és un àmbit que s'hauria d'aprofundir i fer arribar a aquelles persones que tenim un compromís educatiu amb nois i noies, nens i nenes.
Com ensenyant m'arriben moltes històries personals dels nois i noies de l'escola i sovint em fan pensar que sortosament i malgrat tot, encara que per a molts pugui semblar que són nois i noies amb una perspectiva de futur molt incerta per no dir inexistent, se'n surten prou bé i els seus sentiments (amb el seu còdex de conducta particular) són prou nobles i em fa pensar que faran el cim.
Hi ha un aspecte que influeix negativament, i ho fa de manera enganyosa, és l'entorn que ens indueix a pensar que la vida és fàcil i que tot ho podem aconseguir, que l'esforç per aconseguir alguna cosa és un entrebanc; aquesta creença si que és un entrebanc de veritat, especialment en el cas dels nois i noies perquè estan acostumats que sempre hi ha algú que els treu les castanyes del foc i quan arriben els primers contratemps s'adonen que les brases cremen.
També trobo una gran capacitat de resiliència en la majoria dels nostres joves en la seva etapa escolar i d'aprenentatge, perquè malgrat tot, malgrat nosaltres els ensenyants, molts se'n surten, tiren endavant i aconsegueixen objectius que els obriran camí a la vida. Potser no hauran aconseguit el sostre que nosaltres considerem, però en la majoria dels casos tindran un nivell que els obrirà oportunitats i el raciocini per prendre decisions profitoses per a ells.
Aquest ambient negatiu en la formació dels nostres joves, ja des de la primera infància no els el podem atribuir, som els grans en particular i la societat en general, en totes les seves manifestacions propagandístiques i deseducadores que els fan viure un ambient que els convida a creure que tot és fàcil. La paraula esforç ha quedat estigmatitzada, no en volem sentir parlar i jo entenc que l'hauríem de tornar a considerar com un valor bàsic que cal que incorporem al nostre fer de cada dia.

"Treballant ningú s'ha fet ric"

Soc lector habitual del diari El País i tinc el costum de fullejar la revista dominical i deixar-la per anar llegint alguns articles i col·laboradors habituals, aquest matí quan esmorzava tenia sobre la taula el dominical del dia 1 de febrer, l’he obert i m’he trobat amb un escrit de Juan José Millás que feia relació a Bernard Madoff suposat estafador de 50.000 milions de dòlars a molta gent i institucions, l’escrit feia esment a la fotografia d’aquest personatge sortint del jutjat on se’l veia tranquil, fins es podria dir satisfet i orgullós. I m’ha fet pensar en la valoració que fem de les persones i el seu estadi moral i de competència.
Tenim tendència a catalogar o etiquetar les persones, els nostres alumnes no en són una excepció, i sovint fem valoracions de situacions i de futur per a ells en funció de l’entorn: “què en podem esperar!”; però si mirem el nostre entorn veiem que la categoria moral de les persones i el seu nivell de competència social o professional no va necessàriament relacionat amb la seva extracció social, el seu entorn, el seu nivell econòmic o el seu poder adquisitiu.

He titulat aquesta aportació dient “Treballant ningú s’ha fet ric” perquè és una dita que suposo coneixereu, i que de sempre, en català i en castellà l’he sentida en el meu entorn, i si observem són moltes les vegades que davant d’aquestes situacions d’enriquiment arrufem el nas, perquè no ens quadren els números.

I aquesta notícia m’hi ha fet pensar, com totes les dites que fan referència a la saviesa popular no té una base científica i no sempre és encertada, però de forma general diríem que va per bon camí. La condició moral de les persones i el seu nivell de competència (en tots els àmbits) no tenen una relació directa. La persona “educada”, “instruïda” no és condició indispensable ni garantia d’un bon nivell moral.

Hi ha aquella altra dita que diu: “pobres, però honrats”, algú amb mala intenció hi afegeix sovint: “perquè no han tingut ocasió” i està clar la condició moral positiva és mantenir l’honradesa malgrat l’ocasió.

La notícia n’és un bon exemple, les competències de coneixement i professionals d’aquesta persona s’han demostrat extraordinàries, i la seva competència en les relacions socials també; durant una colla d’anys ha mantingut una estafa continuada a moltes persones i institucions amb nivells competencials alts; l’han cregut i “s’han deixat estafar” fins al punt que ha estat un dels detonants d’aquesta crisi que estem patint.

Però quina és la condició moral d’aquest individu? No ha tingut cap consideració per les persones que l’envoltaven ni pel conjunt de la societat, ell només buscava el seu enriquiment personal sense considerar el mal que podia fer; fins sembla que el fet que s’hagi descobert la seva estafa el satisfaci perquè demostra la seva capacitat.

Segur que cada un de nosaltres podríem trobar més d’un d’aquests exemples on es pot veure que el nivell competencial no és garantia d’una actitud moral positiva davant els altres i davant d’un mateix, i està clar que una persona de les que qualificaríem de “baixa condició moral” si té un nivell competencial a nivell professional i social alts, és més perillosa , perquè té mes capacitat per fer mal, ens costa més de descobrir les seves intencions.

I aquests valors no els podem atribuir a un fet innat, les competències socials i els valors els podem adquirir, i mai és tard per intentar i aconseguir aquesta millora personal. Aquesta qüestió, entenc que és molt important de manera especial en la comunitat educativa i ens afecta a cada un dels membres que en formem part; aquesta competència i millora en el nostre nivell moral ens pot capacitar per portar a terme la nostra feina amb més garanties d’èxit; i encara m’atreviria a dir que si en la nostra feina podem contribuir a aquest enriquiment moral de les persones que ens envolten, amb els nostres alumnes, amb l’acció directa i amb la nostra manera de fer, haurem fet la millor feina possible, haurem contribuït de la millor manera al seu èxit personal.

reprenem la feina en aquest nou format

La creació d'aquest bloc és la reconversió d'anteriors en altres plataformes amb la intenció d'unificar i facilitar la comunicació.