dimecres 7 de març de 2012

Una mirada diferent

La professora Terrades ha publicat aquest escrit que us poso a continuació i que considero d'interès.

Compassió: una mirada diferent

dimecres, 7/03/2012



El Diccionari de la LLengua catalana contempla dos significats per a la paraula Compassió. Avui vull referir-me a aquesta acepció: “ Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d’altri”. Aquest concepte forma part de les bones capacitats que tenim com a éssers humans. L’anomenada neurociència social estableix , que la nostra ment està preparada per a donar suport als altres quan els prestem atenció. Segons Daniel Goleman , pare de la intel.ligència emocional , la ment humana s’identifica ràpid i reacciona a les situacions de patiment dels altres, com també ho fa amb les situacions més òptimes. Però cal la premissa bàsica: percebre a l’altre. Si ens capfiquem amb nosaltres mateixos no ho podem fer. Goleman afirma que precisament l’empatia i la capacitat de connectar és el que ens separa dels psicòpates.

La nostra societat viu moments molt complexes, i demana respostes molt compromeses. Em fa l’efecte que la capacitat de ser empàtics amb tot el sofriment que s’ha generat, tindrà un valor fonamental a l’hora de generar solucions que de debò siguin justes. Si som capaços de mirar i prestar atenció al nostre entorn, sortir de nosaltres mateixos copsarem fàcilment l’angoixa de les famílies a l’atur que, hipotecades fins dalt, han de posar cada dia el plat a taula, els esforços que fan les petites i mitjanes empreses per subsistir i pagar la nòmina dels seus treballadors, l’angoixa de molts infants i joves que veuen amb impotència el patiment dels seus adults, etc.

Cabrien centenars d’exemples del patiment actual . Tot aquest patiment vol molta compassió. El gran dubte és si percebem la mirada dels altres, l’existència dels altres. En aparença sí, però a la pràctica és força dubtós. Moltes decisions i actituds que ens toquen de prop són exemple d’una inexistent empatia amb aquest dolor aliè. No cal pensar només en decisions polítiques. Si hi rumiem , tots trobarem en nosaltres, exemples de com girem full davant segons quines escenes.

Aprendre de nou a mirar al nostre voltant , és necessari. I és inel.ludible per tots aquells que tenen responsabilitats davant les organitzacions : una mirada compassiva al seu voltant, capaç d’oferir alternatives emprenedores, engrescadores, empàtiques i ètiques és una línia de treball fonamental. Connectar, vincular i comunicar han de ser els seus verbs. Si la compassió depèn de la nostra mirada tenim també motius per a ser optimistes: només depèn de saber veure i mirar d’una manera diferent i això no costa tant!

dilluns 5 de març de 2012

RAP-MEDIACIÓ

Aquest vídeo és una presentació de la mediació feta per alumnes explicant-la amb una cançó rapera.

us agrada?

diumenge 29 de gener de 2012

els manipuladors

Manipuladors

En la convivència entre les persones ens trobem que algunes tenen una especial habilitat per aprofitar-se dels altres. D’aquestes persones en diem que son manipuladores. Hi ha tota mena de manipuladors, fins podríem dir que en general, en major o menor grau tots, en un moment o altre, en som una mica de manipuladors, però hi algunes persones que en fan el seu sistema de vida, de relació amb els altres i en molts d’aquests casos una manera d’aprofitar-se, de servir-se dels altres pels fins propis. Algunes d’aquestes persones fins podríem dir que són manipuladors convulsius.

Hi ha moltes menes de manipuladors, a uns els veus venir amb facilitat, però de tota manera per a moltes persones se’ls fa difícil sostreure’s a la seva manipulació. D’altres són més subtils i quan t’adones et trobes atrapat en les seves xarxes; hi ha aquell que es mostra simpàtic, ens cau en gràcia, sap afalagar-nos. Hi ha el manipulador seductor, i no ens podem sostreure a la seva influència; també ens trobem amb aquell que es manifesta altruista, però que finalment ens reclamarà reciprocitat en el seu benefici.

Jo entenc que l’acció dels manipuladors en el seu entorn és una manera d’exercir la violència sobre els altres en benefici propi. Una violència que exercida amb subtilitat fins ens pot generar sentit de culpabilitat i dependència que agreuja la seva acció, sovint amb un somriure.

Quan aquesta manera de fer i actuar qui l’exerceix, especialment el manipulador seductor i/o simpàtic és un polític, és doblement greu per què està exercint violència subtil sobre els seus conciutadans als que hauria de servir, en benefici propi i/o de la formació política que diuen representar.

Un dirigent polític ha d’esser clar, sincer, auster i mostrar empatia vers els seus conciutadans; guardem-nos dels simpàtics i seductors abans de caure atrapats en les seves xarxes. Amb massa freqüència estem veient la violència que molts polítics estan exercint sobre els seus conciutadans amb abusos de tota mena, amb el malbaratament dels recursos públics i l’aprofitament personal.

Valls 29 de gener de 2012

dijous 4 de febrer de 2010

Avui he rebut un obsequi extraordinari


Avui he rebut un obsequi extraordinari i m’ha semblat que era una bona manera de reprendre aquest contacte després d’un període tan llarg de sequedat.
Un bon dia uns amics van compartir amb nosaltres un dia de companyonia al raconet que tenim a Capafonts, una caseta de poble “poble” i de les coses que hi anem acumulant vam veure que un llibre dels que hi tenim el posaven en valor, els va sorprendre agradablement que el tinguéssim i vam veure que els agradava. Com hem fet altres vegades vam considerar que ens en podíem desprendre i amb motiu d’alguna data senyalada els en podríem fer present, i vam pensar que si es donava el cas era un present que estaria bé de fer.
Arribat el dia, vam netejar el llibre, es tracta d’un llibre al que li han passat els anys i s’hi havia acumulat la pols; el vam embolicar vam posar una tarja i els en vam fer present.
La nostra sorpresa ha estat, com mai, que aquest detall ha estat un dels presents més agradables que hem rebut. Participar de la seva sorpresa, de la seva alegria de rebre aquest detall ha estat per nosaltres un dels millors presents.
Ja sé que és una dita, però us puc ben dir i participar que per nosaltres s’ha fet realitat.
Gràcies per acceptar aquest present!.

diumenge 24 de maig de 2009

De la resiliència

Aquest terme que ara l'apliquem a les persones i en especial als nens i joves per la seva capacita de sortir-se'n malgrat l'adversitat de l'entorn el traiem d'un concepte emprat en enginyeria: la resiliència que s'entén com la magnitud que mesura la quantitat d'energia que absorbeix un material abans de trencar-se sota l'acció d'un impacte, per unitat de superfície de trencada. Hi ha nois i noies que malgrat néixer i viure en situacions adverses, es desenvolupen raonablement sanes des de el punt de vista psicològic, i fins en surten reforçades.
D'aquesta capacitat o
resistència a l'adversitat que sembla que les hauria de destruir a nivell psicològic i en els seus sentiments, en diem resiliència. Hi ha molts estudis i explicacions sobre la resiliència aplicats a les persones i de manera especial als joves; estudis que ens analitzen la realitat i ens proposen els trets que potencien i afavoreixen aquesta capacitat. Ho trobo molt interessant i útil perquè m'ajuda a discernir i a veure la realitat més propera amb perspectiva, i crec que és un àmbit que s'hauria d'aprofundir i fer arribar a aquelles persones que tenim un compromís educatiu amb nois i noies, nens i nenes.
Com ensenyant m'arriben moltes històries personals dels nois i no
ies de l'escola i sovint em fan pensar que sortosament i malgrat tot, encara que per a molts pugui semblar que són nois i noies amb una perspectiva de futur molt incerta per no dir inexistent, se'n surten prou bé i els seus sentiments (amb el seu còdex de conducta particular) són prou nobles i em fa pensar que faran el cim.
Hi ha un aspecte que influeix negativament, i ho fa de manera enganyosa, és l'entorn que ens indueix a pensar que la vida és fàcil i que tot ho podem aconseguir, que l'esforç per aconseguir alguna cosa és un entrebanc; aquesta creença si que és un entrebanc de veritat, especialment en el cas dels nois i noies perquè estan acostumats que sempre hi ha algú que els treu les castanyes del foc i quan arriben els primers contratemps s'adonen que les brases cremen.

També trobo una gran capacitat de resiliència en la majoria dels nostres joves en la seva etapa escolar i d'aprenentatge, perquè malgrat tot, malgrat nosaltres els ensenyants, molts se'n surten, tiren endavant i aconsegueixen objectius que els obriran camí a la vida. Potser no hauran aconseguit el sostre que nosaltres considerem, però en la majoria dels casos tindran un nivell que els obrirà oportunitats i el raciocini per prendre decisions profitoses per a ells.

Aquest ambient negatiu en la formació dels nostres joves, ja des de la primera infància no els el podem atribuir, som els grans en particular i la societat en general, en totes les seves manifestacions propagandístiques i deseducadores que els fan viure un ambient que els convida a creure que tot és fàcil. La paraula esforç ha quedat estigmatitzada, no en volem sentir parlar i jo entenc que l'hauríem de tornar a considerar com un valor bàsic que cal que incorporem al nostre fer de cada dia.

divendres 15 de maig de 2009

"Treballant ningú s'ha fet ric"

Soc lector habitual del diari El País i tinc el costum de fullejar la revista dominical i deixar-la per anar llegint alguns articles i col·laboradors habituals, aquest matí quan esmorzava tenia sobre la taula el dominical del dia 1 de febrer, l’he obert i m’he trobat amb un escrit de Juan José Millás que feia relació a Bernard Madoff suposat estafador de 50.000 milions de dòlars a molta gent i institucions, l’escrit feia esment a la fotografia d’aquest personatge sortint del jutjat on se’l veia tranquil, fins es podria dir satisfet i orgullós. I m’ha fet pensar en la valoració que fem de les persones i el seu estadi moral i de competència.
Tenim tendència a catalogar o etiquetar les persones, els nostres alumnes no en són una excepció, i sovint fem valoracions de situacions i de futur per a ells en funció de l’entorn: “què en podem esperar!”; però si mirem el nostre entorn veiem que la categoria moral de les persones i el seu nivell de competència social o professional no va necessàriament relacionat amb la seva extracció social, el seu entorn, el seu nivell econòmic o el seu poder adquisitiu.

He titulat aquesta aportació dient “Treballant ningú s’ha fet ric” perquè és una dita que suposo coneixereu, i que de sempre, en català i en castellà l’he sentida en el meu entorn, i si observem són moltes les vegades que davant d’aquestes situacions d’enriquiment arrufem el nas, perquè no ens quadren els números.

I aquesta notícia m’hi ha fet pensar, com totes les dites que fan referència a la saviesa popular no té una base científica i no sempre és encertada, però de forma general diríem que va per bon camí. La condició moral de les persones i el seu nivell de competència (en tots els àmbits) no tenen una relació directa. La persona “educada”, “instruïda” no és condició indispensable ni garantia d’un bon nivell moral.

Hi ha aquella altra dita que diu: “pobres, però honrats”, algú amb mala intenció hi afegeix sovint: “perquè no han tingut ocasió” i està clar la condició moral positiva és mantenir l’honradesa malgrat l’ocasió.

La notícia n’és un bon exemple, les competències de coneixement i professionals d’aquesta persona s’han demostrat extraordinàries, i la seva competència en les relacions socials també; durant una colla d’anys ha mantingut una estafa continuada a moltes persones i institucions amb nivells competencials alts; l’han cregut i “s’han deixat estafar” fins al punt que ha estat un dels detonants d’aquesta crisi que estem patint.

Però quina és la condició moral d’aquest individu? No ha tingut cap consideració per les persones que l’envoltaven ni pel conjunt de la societat, ell només buscava el seu enriquiment personal sense considerar el mal que podia fer; fins sembla que el fet que s’hagi descobert la seva estafa el satisfaci perquè demostra la seva capacitat.

Segur que cada un de nosaltres podríem trobar més d’un d’aquests exemples on es pot veure que el nivell competencial no és garantia d’una actitud moral positiva davant els altres i davant d’un mateix, i està clar que una persona de les que qualificaríem de “baixa condició moral” si té un nivell competencial a nivell professional i social alts, és més perillosa , perquè té mes capacitat per fer mal, ens costa més de descobrir les seves intencions.

I aquests valors no els podem atribuir a un fet innat, les competències socials i els valors els podem adquirir, i mai és tard per intentar i aconseguir aquesta millora personal. Aquesta qüestió, entenc que és molt important de manera especial en la comunitat educativa i ens afecta a cada un dels membres que en formem part; aquesta competència i millora en el nostre nivell moral ens pot capacitar per portar a terme la nostra feina amb més garanties d’èxit; i encara m’atreviria a dir que si en la nostra feina podem contribuir a aquest enriquiment moral de les persones que ens envolten, amb els nostres alumnes, amb l’acció directa i amb la nostra manera de fer, haurem fet la millor feina possible, haurem contribuït de la millor manera al seu èxit personal.