De la resiliència

Aquest terme que ara l'apliquem a les persones i en especial als nens i joves per la seva capacita de sortir-se'n malgrat l'adversitat de l'entorn el traiem d'un concepte emprat en enginyeria: la resiliència que s'entén com la magnitud que mesura la quantitat d'energia que absorbeix un material abans de trencar-se sota l'acció d'un impacte, per unitat de superfície de trencada. Hi ha nois i noies que malgrat néixer i viure en situacions adverses, es desenvolupen raonablement sanes des de el punt de vista psicològic, i fins en surten reforçades.
D'aquesta capacitat o resistència a l'adversitat que sembla que les hauria de destruir a nivell psicològic i en els seus sentiments, en diem resiliència. Hi ha molts estudis i explicacions sobre la resiliència aplicats a les persones i de manera especial als joves; estudis que ens analitzen la realitat i ens proposen els trets que potencien i afavoreixen aquesta capacitat. Ho trobo molt interessant i útil perquè m'ajuda a discernir i a veure la realitat més propera amb perspectiva, i crec que és un àmbit que s'hauria d'aprofundir i fer arribar a aquelles persones que tenim un compromís educatiu amb nois i noies, nens i nenes.
Com ensenyant m'arriben moltes històries personals dels nois i noies de l'escola i sovint em fan pensar que sortosament i malgrat tot, encara que per a molts pugui semblar que són nois i noies amb una perspectiva de futur molt incerta per no dir inexistent, se'n surten prou bé i els seus sentiments (amb el seu còdex de conducta particular) són prou nobles i em fa pensar que faran el cim.
Hi ha un aspecte que influeix negativament, i ho fa de manera enganyosa, és l'entorn que ens indueix a pensar que la vida és fàcil i que tot ho podem aconseguir, que l'esforç per aconseguir alguna cosa és un entrebanc; aquesta creença si que és un entrebanc de veritat, especialment en el cas dels nois i noies perquè estan acostumats que sempre hi ha algú que els treu les castanyes del foc i quan arriben els primers contratemps s'adonen que les brases cremen.
També trobo una gran capacitat de resiliència en la majoria dels nostres joves en la seva etapa escolar i d'aprenentatge, perquè malgrat tot, malgrat nosaltres els ensenyants, molts se'n surten, tiren endavant i aconsegueixen objectius que els obriran camí a la vida. Potser no hauran aconseguit el sostre que nosaltres considerem, però en la majoria dels casos tindran un nivell que els obrirà oportunitats i el raciocini per prendre decisions profitoses per a ells.
Aquest ambient negatiu en la formació dels nostres joves, ja des de la primera infància no els el podem atribuir, som els grans en particular i la societat en general, en totes les seves manifestacions propagandístiques i deseducadores que els fan viure un ambient que els convida a creure que tot és fàcil. La paraula esforç ha quedat estigmatitzada, no en volem sentir parlar i jo entenc que l'hauríem de tornar a considerar com un valor bàsic que cal que incorporem al nostre fer de cada dia.